EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Angraecum sesquipedale

FAMÍLIA : ORCHIDACEAE NOM CIENTÍFIC : Angraecum sesquipedale NOM COMÚ : L'ORQUÍDIA DE DARWIN COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Hivernacle d'exhibició: Orquídies DESCRIPCIÓ :

Aquesta magnífica orquídia pot aconseguir el metre d'altura i presenta dues files de fulles llargues, estretes i coriàcies amb dos lòbuls en la punta. Les tiges florals, de color verd pàl·lid, emergeixen entre les fulles superiors i produeixen de 2 a 6 belles flors de color blanc cremós. Flors grans, carnoses i en forma d'estel, gràcies als seus llargs i punxeguts pètals i sèpals, i amb un label (pètal modificat per a afavorir la pol·linització) còncau i més ample en la base per a després afilar-se també cap al final. Aquestes flors a més tenen un esperó exageradament llarg, de 30 a 35 cm, al final del qual s'acumula el nèctar per a atraure a un tipus de pol·linitzador molt especial. Les arrels, de color grisenc, són gruixudes i es produeixen en la part inferior de la tija.

HÀBITAT :

Aquesta espècie epífita (viu sobre altres vegetals) creix damunt dels arbres en boscos costaners de l'est i sud-est de Madagascar, des del nivell del mar fins als 100 m d'altura.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Les seues flors apareixen normalment entre finals de desembre i principis de gener, i duren de 2 a 3 mesos. En el Jardí ha florit enguany més tard ja que el fred a València s'ha retardat, per açò encara podem observar la seua floració aquest mes.

CONSERVACIÓ :

Encara que aquesta espècie no està avaluada encara segons els criteris de la Llista Roja de la UICN (Unió Internacional de la Conservació de la Natura), igual que la resta de les orquídies si està inclosa en la llista CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Flora i Fauna silvestres), Apèndix II, la qual cosa converteix en delicte la seua comercialització sense un permís.

CURIOSITATS :

Estels de cera blanca com la neu, així va descriure Darwin les belles flors d'aquesta orquídia, que s'ha convertit en objecte de desig d'orquidiòfils i jardiners de tot el món pel seu valor ornamental. Però va ser la seua fragància, únicament apreciable a la nit, i un nectari verd en forma de fuet extremadament llarg, allò que va encuriosir al naturalista quan Bateman, famós horticultor anglés i estudiós de les orquídies, li va enviar diversos exemplars en 1862. I és que aquest llarg esperó de més de 30 cm alberga un nèctar molt dolç però concentrat només en l'última part del mateix, que va portar a Darwin a predir que havia d'existir una papallona nocturna d'enorme probòscide capaç de libar eixe nèctar. Però no va ser fins a 40 anys després quan se li va donar validesa científica a la seua observació, en descobrir-se una espècie d'arna amb una espiritrompa sorprenentment llarga capaç d'arribar a aquest preuat nèctar, i que va ser anomenada Xanthopan morganii praedicta, en honor a la predicció del naturalista. Un únic pol·linitzador i el cas de coevolució més famós de la història natural coneguda.

L'orquídia va ser descoberta per l'aristòcrata i entusiasta botànic Louis Marie Aubert du Petit Thouars (1758-1831) a l'est de Madagascar, on va ser exiliat durant la Revolució Francesa. Quant al seu nom científic, el terme Angraecum, deriva de la paraula malaya anggrek, que fa referència al caràcter epífit de les orquídies que inclou aquest gènere, mentre que l'epítet específic sesquipedale, ve del llatí i significa 'un peu i mig' fent al·lusió a l'extensió del llarg esperó floral.

El nom comú, tanmateix, apunta al descobriment de Darwin però també a l'aparença de les seues flors i l'època en la qual apareixen, ja que ademés és coneguda com a orquídia de nadal i estel de Betlem.

CONREU AL JARDÍ :

No és una orquídia fàcil d'aconseguir i tampoc de conrear, ja que requereix unes condicions ambientals molt concretes que emulen el seu lloc d'origen. S'aconsella conrear en tests amb un bon sistema de drenatge sobre una mescla de substrat a base d'escorça de pi, mantell de fulles i fragments de carbó vegetal i fang cuit, a parts iguals. Creixerà bé en llocs molt bé il·luminats, però sempre amb llum tamisada, amb temperatures entre 10 – 30ºC i humitat relativa del 50% o més. Cal regar-la periòdicament, sense deixar que el substrat s'asseque del tot, amb aigua destil·lada o d'osmosi inversa, i s'aconsella polvoritzar el fullatge diàriament per a mantenir eixa bona humitat al voltant de la planta. Amb el temps es desenvoluparan fillols en la base de la planta mare que podrem replantar quan superen els 10 cm de llarg, però amb cura de no danyar les seues sensibles arrels.