EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Brachychiton discolor

FAMÍLIA : MALVACEAE NOM CIENTÍFIC : Brachychiton discolor NOM COMÚ : ARBRE DE FOC, KURRAJONG COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica, Flors HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És un arbre del bosc plujós de l’est d’Austràlia, encara que creix en àrees més seques. Es troba dispers des del poblat de Paterson, Nova Gal·les del Sud, fins a Mackay, Queensland. (Regne Neozelandès-Australià, Regió Tropical-Australiana).

DESCRIPCIÓ :

Arbre caducifoli, de creixement ràpid, que pot superar els 20 m d’alçada. Tronc recte i cilíndric, ocasionalment múltiple, amb la corfa llisa, de color verd i esguitada de marques marrons, tornant-se amb el temps bruna i badallada. Copa piramidal i frondosa. Fulles alternes, llargament peciolades, palmatífides, amb 5-7 lòbuls enters i aguts; tenen l’anvers de color verd intens, escàbrid, i el revés més clar, canescent i tomentós. Espècie monoica amb panícules axil·lars o terminals. Flors unisexuals, grans, sèssils o curtament pedicel·lades, acampanades, rosades i tomentoses. Fruit en fol·licle llenyós, curtament pedunculat, el·lipsoide i de color marró-ataronjat; externament tomentós, internament cobert de dens indument. Llavors nombroses, ovoide-el·lipsoides i grogues.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix entre juny i setembre.

CURIOSITATS :

El nom del gènere prové del grec brachys, que significa curt, i chiton, túnica, referint-se a la coberta externa de les llavors. L’epítet específic discolor, de diversos colors, al·ludeix a la diferència tonal entre l’anvers i el revés de les fulles.

La fusta era utilitzada pels aborígens australians per a fer escuts. Les llavors torrades són comestibles, riques en proteïnes i amb sabor a anou. Arbre ornamental de floració espectacular, molt utilitzat en jardineria.