EL BOTÀNIC ARA

ÉS PRIMAVERA AL JARDÍ

DESPERTANT DE LA LETARGIA

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Aloe arborescens Mill.

FAMÍLIA : ASPHODELACEAE NOM CIENTÍFIC : Aloe arborescens Mill. NOM COMÚ : ÀLOE CANELOBRE COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Plantes crasses HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Àfrica, a zones de Malawi, Mozambique, Sudàfrica i Zimbabwe.

DESCRIPCIÓ :

Planta arbustiva, amb base llenyosa i molt ramificada, de dimensions notables. Els exemplars amb una tija única predominant poden arribar als 4 m d’altura. Les fulles són de color verd glauc, lanceolades, carnoses i presenten marges dentats amb espines de color groc clar. Tenen de 40-60 cm de llargària i de 3-6 cm d’amplària, i formen denses rosetes característiques del gènere. La seua tija floral de inflorescència simple, d’uns 60 cm, conté un raïm de 20-30 cm generalment cònic, on es reuneixen les flors de color taronja escarlata que romanen erectes abans de la seua obertura, inclinant-se cap a baix després.

HÀBITAT :

Pot trobar-se tant a nivell de la mar com al cim d’una muntanya, però en general es localitza en àrees muntanyoses pedregoses o amb afloraments rocosos.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix a l’hivern, des de desembre fins a mitjan de març.

CONSERVACIÓ :

És una espècie invasora que quan es naturalitza fora de la seua distribució original pot arribar a formar grans masses d’elevada densitat i port, i aleshoraes la seua eradicació és molt problemàtica.

CURIOSITATS :

S’empra molt com a planta ornamental en parcs i jardins, però també com a protectora en Sudàfrica, voltant els corrals.

La saba de les fulles d’aquesta espècie és utilitzada en medicina per a evitar ampolles en les  cremades. També se li atribueixen propietats cicatritzants, antibacterianes, antiulceroses, antiinflamatòries i anticancerígenes. A més, la seua flor és utilitzada tant a cosmètica com a perfumeria.

Cal destacar el seu ús com a protecció front a tempestes per part de la tribu Zulú, a partir de la pols de fulles seques.

CONREU AL JARDÍ :

Es reprodueix tant per esqueixos com per llavors, que seran sembrades a primavera, al sol, en sòls lleugers i ben drenats, regant a l’estiu cada setmana, i poc o res a l’hivern. Cal deixar que el substrat se seque entre un rec i un altre, ja que l’excés d’humitat pot provocar la seua putrefacció. És resistent a gelades dèbils (-4ºC).