EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Viburnum tinus

FAMÍLIA : CAPRIFOLIACEAE NOM CIENTÍFIC : Viburnum tinus NOM COMÚ : MARFULL, LLORER BORD COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica, Flora valenciana, Plantes útils: Medicinals HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Natiu del sud d´Europa i el nord d´Àfrica, formant matolls en màquies i boscos d´alzines, sureres o roures xicotets de les regions mediterrànies.

DESCRIPCIÓ :

Gran arbust de fulla perenne i dura que pot créixer fins als 3-5 m d´altura. Les seues branques, un poc anguloses, són de color gris, encara que les més jóvens són rogenques i piloses. El seu dens i brillant fullatge, està format per fulles oposades, lleugerament coriàcies, amb forma lanceolada i pecíol curt. A més, el color verd fosc del feix contrasta amb el to més pàl·lid del revés que presenta pelets a la nervació. Les seues xicotetes flors de color blanc, s´agrupen en belles inflorescències de forma corimbiforme que es troben en l´extrem de les rametes. El fruit, és una drupa ovoide de color blau metàl·lic que es torna negra en la maduresa.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

A l´hivern, comença la seua època de floració, que va de gener fins a abril, seguida a l´estiu per la fructificació que perdurarà fins a la tardor.

CONSERVACIÓ :

Actualment, aquesta planta no es troba amenaçada al nostre país, i ja que les seues poblacions són abundants, no s´està realitzant cap acció de conservació concreta. No obstant això, la recol·lecció de l´espècie per a usos comercials i industrials està regulada legalment a les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

CURIOSITATS :

Tot i ser inconfusible, Plini li va donar a aquest arbust mediterrani el nom de tinus, que significa "llorer sivestre", pel paregut de les seues fulles amb les del llorer.

Antigament, a causa de la flexibilitat de les seues branques, era utilitzat per a lligar gavelles i en treballs de cistelleria. Avui, és molt apreciat a jardineria pel seu fullatge "sempre verd", tan decoratiu, i les seues flors i fruits molt duradors.

Les seues flors també són molt apreciades per les abelles, i és una de les plantes mel·líferes més primerenques de la regió degut a la seua floració hivernal. D´altra banda, l´intens color dels seus fruits crida l´atenció de pardals com la merla (Turdus merula), que al ingerir-los s´encarrega de la seua dispersió.

El Marfull també té caràcter medicinal, ja que les seues fulles amargues s´utilitzen en forma de cuita per a combatre processos febrils. De vegades, també s´utilitzen els fruits per a eliminar el restrenyiment i com a diürètic, però no s´aconsella el consum degut a la seua toxicitat.

CONREU AL JARDÍ :

És una planta prou resistent a la sequera i molt fàcil de cultivar, tant per llavors com per esqueixos o capficaments. La col·locarem preferentment a zones orientades al nord amb sòls ben drenats, encara que tolera altres orientacions.