EL BOTÀNIC ARA

ÉS PRIMAVERA AL JARDÍ

DESPERTANT DE LA LETARGIA

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Campsis radicans

FAMÍLIA : BIGNONIACEAE NOM CIENTÍFIC : Campsis radicans NOM COMÚ : GESSAMÍ DE VIRGÍNIA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Palmeres DESCRIPCIÓ :

Magnífica i vigorosa enfiladissa que pot aconseguir els 12 m d'altura. La seua tija és llenyosa i presenta nombroses arrels aèries que utilitza per a fixar-se sobre qualsevol superfície. Les fulles són caduques i compostes, de manera que cadascuna d'elles té 7-11 folíols pinnats, ovalats i serrats. Però el principal atractiu d'aquesta espècie, a més del seu port, són les grans flors amb forma de trompeta (tubular-campanulada) i de color taronja escarlata o vermellós, que apareixen reunides en inflorescències terminals a les noves tiges. El fruit és una baina allargada, d'uns 10 cm de longitud, i acabada en punta que en madurar s'obri longitudinalment alliberant centenars de llavors fines, alades i de color marró que es dispersen pel vent.

HÀBITAT :

Aquesta espècie prové dels boscos oberts i matolls de sotabosc del Sud-est d'Estats Units.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix a l'estiu, de juny a setembre, i fructifica a continuació, a la tardor.

CONSERVACIÓ :

Va ser introduïda a Europa com a ornamental en el s.XVII. Des de llavors, a causa del seu rusticitat, ha sigut capaç d'escapar-se de les zones enjardinades i aparèixer naturalitzada de forma ocasional en ambients ruderals i urbans, tals com a marges de carreteres o solars abandonats. A Espanya únicament s'ha trobat de forma silvestre i a xicoteta escala a les províncies d'Alacant, València, Tarragona, Lleida, Barcelona, i més recentment a Badajoz (l'única no situada a l'est de la península). De moment no suposa cap problema, no obstant açò, a causa del seu caràcter potencialment invasor, s'està plantejant fer un seguiment de la superfície ocupada per a controlar el seu creixement en cas que fóra necessari.

CURIOSITATS :

Aquesta enfiladissa és molt utilitzada en jardineria a nivell ornamental pel seu ràpid creixement, dens fullatge, i cridanera i abundant floració. Cobrirà fàcilment pèrgoles, tanques, parets i fins i tot els troncs d'alguns arbres, als quals s'adhereix fàcilment gràcies a les nombroses arrels adventícies que posseeix en la tija però sense arribar a produir dany algun. De fet, al Botànic de la Universitat de València, comptem amb un exemplar d'uns 20 metres d'alçària que grimpa sense problema al llarg del tronc d'una de les nostres palmeres centenàries, en concret, una Phoenix canariensis que podreu trobar en el passadís principal del Jardí, just al costat dels hivernacles d'exhibició. Una parella singular que viu en harmonia des de fa més de 50 anys.

El nom del gènere Campsis prové de la paraula grega kampe que significa doblegat, al·ludint a la curvatura dels estams de les seues flors. Mentre que l'epítet específic radicans, fa referència a les arrels adventícies de les seues tiges.

A nivell col·loquial, a banda de gessamí de Virgínia, és coneguda com a enfiladissa de trompeta i és precisamente eixa forma de les seues flors la que atrau a tot tipus de pol·linitzadors, sobretot colibrís i papallones, i en menor mesura a abelles i borinots. A més, posseeix 4 nectaris extra-florals amb els quals estableixen una relació simbiòtica amb formigues de tipus arborícola. Les formigues s'alimenten del nèctar ensucrat i a canvi protegeixen a la planta de possibles insectes fitòfags.

Important, la seua saba és irritant per a la pell i les mucoses així que cal utilitzar sempre guants a l'hora de manipular-la en el jardí, i evitar que xiquets i mascotes puguen tocar-la o ingerir les seues fulles.

CONREU AL JARDÍ :

És una planta rústica, de creixement ràpid i molt resistent al fred. Pot créixer en ombra a nivell de fullatge, tanmateix necessita molt de Sol per a activar la floració. Prefereix sòls rics en matèria orgànica i ben drenats, encara que tolera altres tipus de sòls. La regarem amb freqüència a l'estiu sense deixar assecar el substrat i molt poc a l'hivern en dies sense gelades.

A més, l'abonarem setmanalment a la primavera i estiu. Es recomana fer poda d'hivern, per a limitar el seu creixement, i eliminar les branques florals de l'any anterior per a afavorir el creixement d'unes noves a la primavera. Es reprodueix fàcilment per estaques, acodos i també per llavors. 

VEURE IN VIVO!