EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Quillaja saponaria

FAMÍLIA : ROSACEAE NOM CIENTÍFIC : Quillaja saponaria NOM COMÚ : QUILLAJA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica, Plantes útils: Medicinals DESCRIPCIÓ :

El nom genèric deriva del nom popular xilé per aquesta espècie, Quillay, al seu torn possiblement pres del maputxe Küllay. L’epítet específic saponaria prové del llatí sapo, sabó, per les saponines que conté la corfa. Distribució i ecologia És un arbre característic dels boscos sempreverds mediterranis de la Regió Central de Xile (Regió Mesoxilena-Patagònica). Es desenrotlla sobre sòls pobres i secs, defugint la humitat edàfica. Descripció: Arbre perennifoli que pot aconseguir els 20 m d’alçada, de creixement i longevitat moderada. Tronc generalment solitari, curt, recte i cilíndric, amb la corfa bruna fosca, clavillada i dividida en xicotetes plaques allargades. Copa estretament piramidal de jove, oval-globosa al madurar; té la ramificació erecto-patent i les rametes pèndules. Fulles alternes, simples, coriàcies, glabres i subsèssils, de color verd brillant en l’anvers, més clar en el revés; làmina d’ovada a el·líptica, amb la nervació pinnada, la base arrodonida, el marge enter o regularment dentat i l’àpex d’obtús a quasi agut. Espècie monoica que floreix entre maig i juny. Flors hermafrodites, blanques, pentàmeres i actinomorfes. Fruit sec dehiscent, compost per cinc fol·licles disposats en estrela, coriacis, tomentosos i marcescents. Llavors alades i de color bru. Usos Els indis maputxes utilitzaven la corfa per a fabricar sabó pel seu alt contingut en saponines. Actualment s’empra en la indústria alimentària com a escumant natural per a begudes. Té acció insecticida, per la qual cosa ha servit per a combatre les arnes.