EL BOTÀNIC ARA

ÉS PRIMAVERA AL JARDÍ

DESPERTANT DE LA LETARGIA

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Quercus polymorpha

FAMÍLIA : FAGACEAE NOM CIENTÍFIC : Quercus polymorpha NOM COMÚ : ROURE BLANC MEXICÀ COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

L’epítet específic polymorpha, del llatí polymorphus, amb moltes formes, al·ludeix a la diversitat de formes que presenten les fulles. Distribució i ecologia Originari de Mèxic, s’estén per les regions Xerofítico-Mexicana, Madreana i Caribeo-Mexicana, arribant cap al sud fins a Guatemala i cap al nord fins al sud de Texas. Forma part de boscos riparis i de galeria, així com dels boscos tropicals secs des dels 400 als 2.100 m d’altura. Descripció: Arbre semicaducifoli que pot superar els 20 m d’alçada, de creixement i longevitat moderada. Tronc recte i cilíndric, de corfa bruno-grisenca, grossa i profundament solcada. Copa àmplia i globosa, amb la ramificació erecto-patent i els brots anuals inicialment tomentosos, glabrescents més tard. Fulles marcescents, alternes, simples i peciolades; tenen l’anvers de color verd fosc, glabre, i el revés més clar, quelcom glauc i amb pèls en les axil·les dels nervis, que són prominents i groguencs. Làmina subcoriàcia, d’el·líptica a ovada, de vegades obovada, amb la base arrodonida o subcordada, el marge enter o dentat en l’últim terç, ondulat i revolut i l’àpex obtús. Espècie monoica, amb flors unisexuals, que floreix entre març i maig. Les bellotes maduren el mateix any, són solitàries o apariades, pedunculades, ovoide-el· lipsoides, de color bru i glabrescents, amb una cúpula que les cobreix fins la meitat. Té els cotiledons separats. Usos Pels tanins que conté, és astringent. La fusta s’empra en construcció, ocasionalment com a llenya o carbó. Les bellotes són font d’aliment per al bestiar domèstic i per a un gran nombre d’espècies de fauna silvestre.