EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Quercus hartwissiana

FAMÍLIA : FAGACEAE NOM CIENTÍFIC : Quercus hartwissiana NOM COMÚ : ROURE D'HARTWISS COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

L’epítet específic hartwissiana ret homenatge a Nicolai Anders von Hartwiss, botànic rus interessat en espermatòfits que va explorar Geòrgia i Crimea. Distribució i ecologia Arbre propi del centre i est de la conca mediterrània (Regió Mediterrània) arribant fins a l’occident d’Àsia (Regió Irano-Turaniana). Indiferent edàfic, encara que prefereix els sòls humits. En situacions edafohigròfiles forma boscos amb Fraxinus oxycarpa i Ulmus laevis. Descripció: Arbre caducifoli que pot alçar-se fins els 30 m, de creixement i longevitat moderada. Tronc recte i cilíndric, de corfa bruno-grisenca, grossa, amb profunds clavills verticals, travessats per transversals més succints. Copa globosa, de ramificació difusa, amb branques erecto-patents i rametes glabres, verdo-grisenques i cobertes de lenticel ·les blanquinoses. Fulles simples, alternes, peciolades, verd fosc i glabres en l’anvers, més clares i amb la nervació lleugerament pubescent en el revés. Làmina obovado-oblonga, de base cordada, el marge lobulat, amb cinc a nou lòbuls de sinus poc profunds i àpexs obtusos. Espècie monoica, que floreix entre abril i maig alhora que s’obrin les fulles. Flors unisexuals, les masculines agrupades en aments, groguencs i pèndols; les femenines solitàries o en xicotets grups. Bellotes agrupades de dos a cinc i assentades sobre un peduncle comú, subovoides i mucronades, bruno-rogenques al madurar, amb una cúpula que cobreix un terç de la seua longitud. Usos La fusta és de bona qualitat, molt apreciada en ebenisteria. S’utilitza com a planta ornamental pel seu gran port i la bellesa de la brotació entre ataronjada i rogenca.