EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Quercus virginiana

FAMÍLIA : FAGACEAE NOM CIENTÍFIC : Quercus virginiana NOM COMÚ : ROURE DE VIRGINIA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

Arbre perennifoli que supera els 20 m d’alçada, de creixement moderat i longeu. Tronc generalment curt, recte i cilíndric, amb la corfa grossa, rugosa, bruna fosca, clavillada i dividida en plaques persistents. Copa àmpliament globosa, branques primàries grosses i esteses, amb la brotació anual verda i blanquinoso-pubescent. Fulles simples, alternes, peciolades, coriàcies i rígides, de color verd fosc i glabres en l’anvers, densament tomentoso-blanquinoses en el revés; làmina variable, d’el·líptico-oblonga a obovada, amb la base atenuada o arrodonida, el marge enter o amb poques dents en l’extrem superior i l’àpex d’obtús a agut. Espècie monoica, amb flors unisexuals que floreix entre març i maig. Les bellotes maduren el mateix any, van fins a cinc en el mateix peduncle, són ovoides, brunes fosques i glabres, amb una cúpula que les cobreix una quarta part. Té els cotiledons connats. 

HÀBITAT :

Espècie originària del sud-est d’Amèrica del Nord (Regió Atlántico-Nord americana). Viu en les planes costaneres formant part dels boscos oberts perennifolis. Creix sobre margues i argiles des del nivell del mar fins als 800 m. Defuig les arenes pròximes al litoral. 

CONSERVACIÓ :

En l’actualitat és una planta protegida

CURIOSITATS :

L’epítet específic 'virginiana' fa referència al seu lloc de procedència, l’estat de Virginia, situat en la costa atlàntica del sud dels Estats Units. La fusta, de molt bona qualitat, s’usava per a la construcció i la indústria naval. De les bellotes s’extrau oli i les arrels formen tubèrculs comestibles. S’ha emprat en medicina popular contra la disenteria.