EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Populus alba

FAMÍLIA : SALICACEAE NOM CIENTÍFIC : Populus alba NOM COMÚ : ÀLBER COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Gespes i coníferes, Escola Botànica HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

L´àlber és un habitual dels boscos de ribera que s´estenen de forma espontània pel nord i sud d´Europa, Àsia central i occidental, i el nord d´Àfrica. A la Península està present en quasi totes les províncies d´Espanya i Portugal, encara que sembla que no és autòcton a Balears, la Cornisa Cantàbrica i les zones més humides de Galícia, on ha estat introduït.

DESCRIPCIÓ :

És un arbre caducifoli que sol aconseguir els 25-30 m d´altura, amb un tronc gruixut d´escorça blanquinosa i llisa, que acaba per esquerdar-se longitudinalment en els arbres més vells, com és el cas dels exemplars del Jardí Botànic. Són molt característiques també les cicatrius de color negre en forma d´ulls que deixen les branques antigues en caure o ser tallades. La copa, àmplia i irregular, presenta unes branques cilíndriques i esteses amb altres més joves i elàstiques cobertes per una capa densa de pèls, que també cobreix en part a les gemmes. Les seues fulles, simples i alternes, són de color verd fosc pel feix i blanques pel revés, degut a una capa de pelets que el cobreix. Amb un pecíol bastant llarg, aquestes fulles presenten una base amb forma de cor amb nerviació palmada i la vora lobulat, que es perd a les fulles de les branques més joves amb un aspecte més triangular, menys lobulat i amb un pecíol més curt. És una espècie dioica, per tant presenta tant flors femenines com a masculines en un mateix arbre. Unes flors poc vistoses que es reuneixen a raïms penjants, de color marró-vermellós i aspecte llanós en el cas de les flors masculines, i més llargs, prims, menys llanosos i de color verd en les femenines. El fruit és una càpsula verda d´uns 4 mm, una mica rugosa, que quan madura es torna marró i s´obri en dues valves alliberant nombroses llavors plomoses que es dispersen per l´aire.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix a la primavera, de febrer a abril, abans de formar noves fulles.

CONSERVACIÓ :

Les poblacions naturals de Populus alba a Espanya s´han vist molt reduïdes a causa de l´intens maneig al que han estat sotmesos els ecosistemes de ribera. Hàbitats amb sòls molt productius que, a causa de la intervenció humana pateixen un gran procés de degradació, cosa que està provocant la fragmentació i desaparició de la vegetació autòctona, i axí s´han convertit en un dels més amenaçats en la península. Una amenaça que també fa referència a les agressions produïdes per la introducció de material forà que incideix directament sobre la variabilitat genètica de les nostres poblacions. Actualment el INIA (Institut Nacional d´Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària) col·labora en la “Xarxa del Populus alba” inclosa en el programa europeu per a la conservació dels recursos genètics forestals (EUFOGEN), elaborant una base de dades amb informació bàsica sobre les poblacions distribuïdes per tota Europa, i que constitueix un gran pas per a la millora i conservació d´aquesta espècie.

CURIOSITATS :

L´àlber blanc deu el seu nom comú al dens toment blanquinós que cobreix el revés de les seues fulles, al que també es fa referència en el nom científic: Populus alba, on “populus” del llatí popular, comú, al·ludeix a l´abundància de l´espècie en l´època romana i “alba” del llatí significa blanc. Un arbre molt utilitzat en jardineria ornamental precisament per aquestes tonalitats platejates o blanquinoses de la copa que també destaquen al tronc i que, junt amb el seu port tan elegant, lo converteixen en un element molt apreciat en parcs i jardins formant característiques fileres. No obstant açò, presenten un sistema radicular molt desenvolupat i poc profund que s´ha de tenir en compte a l´hora de triar la seua ubicació definitiva, ja que podria danyar construccions o instal·lacions properes. La seua fusta, elàstica i fàcil de treballar, s´utilitza en fusteria lleugera i per a fabricar pasta de cel·lulosa. També, s´utilitza d´una banda l´escorça per les seues propietats diurètiques, blasàmiques i antisèptiques, a més de per adobar cuirs, i les fulles i les branques per a alimentar al bestiar a l´època hivernal. Més recentment i a causa de l´interès creixent generat per les energies renovables, es realitzen grans plantacions d´àlbers per a la producció de biomassa amb finalitats energètiques.

CONREU AL JARDÍ :

És una espècie de ràpid creixement però que no és especialment longeva, puguent aconseguir els 60-70 anys d´edat com a màxim. Creixerà bé en zones ben il·luminades amb sòls frescos i rics, encara que tolera sòls més pobres de tipus calcari. Resisteix bé tant el fred com la calor, sempre que dispose d´un bon aprovisionament d´aigua. Es multiplica fàcilment per esqueixos.