EL BOTÀNIC ARA

ÉS HIVERN AL JARDÍ

APROFITANT LES HORES DE LLUM

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Platanus orientalis

FAMÍLIA : PLATANACEAE NOM CIENTÍFIC : Platanus orientalis NOM COMÚ : PLÀTAN COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica HÀBITAT :

Es distribueix per tota la conca mediterrània (Regió Mediterrània). L’origen se situa en el Mediterrani oriental, encara que de manera natural arriba a l’est d’Àsia (Regió Irano-Turaniana). Viu en barrancs amb aigua temporal i en sòls amb una certa humitat edàfica. 

DESCRIPCIÓ :

Arbre caducifoli que aconseguix els 35 m d’alçada, de creixement ràpid i longeu. Tronc recte i columnar, amb la corfa fina, grisenco-verdosa, que es desprén en plaques irregulars, mostrant zones de la corfa interna cremoso-groguenques. Copa inicialment ovalada, que es torna globosa i molt àmplia. Fulles alternes, llargament peciolades, amb la làmina palmatífida i molt variable; la base truncada, o llargament cuneïforme, tenen de tres a set lòbuls que penetren fins la mitat de la fulla; són ovado-triangulars, enteres o amb dents grans. Espècie monoica amb inflorescències unisexuals, amb les flors agrupades en aments esfèrics, disposats de dos a quatre sobre un llarg i fi peduncle. Flors poc vistoses i tetràmeres. Fruits secs, indehiscents, en aquenis coriacis, claviformes, amb una única llavor. 

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix entre març i abril. 

CURIOSITATS :

El nom genèric prové del grec platys, ample, per la seua copa i fulles, i va ser conegut en l’antiguitat com a Plàtans, en llatí Platanus. L’epítet específic procedix del llatí orientalis, d’Orient, el seu lloc de procedència. 

Molt emprat com a arbre d’ombra al llarg de passejos i avingudes. La fusta és de bona qualitat, emprant-se en ebenisteria i per a fabricar xapes. Les fulles, corfa i fruit es van utilitzar alguna vegada en medicina popular.