EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Perovskia atriplicifolia

FAMÍLIA : LABIATAE NOM CIENTÍFIC : Perovskia atriplicifolia NOM COMÚ : SÀLVIA RUSSA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És un arbust caducifoli, pubescent, fins a 1 m d'alçària. Les tiges són de secció quadrangular, lleugerament llenyoses. Les fulles tenen un to verd grisenc, són oposades, simples, lanceolades, cuneïformes, pinnatipartides, aromàtiques, amb pecíol curt. La inflorescència és una panícula terminal, ramificada laxa, fins de 40 cm de llargària, formada per verticil·lastres amb dues flors. Les flors són hermafrodites, bilabiades, d'uns 1,5 cm. El calze té 5 sèpals, soldats formant un tub, amb lòbuls denticulats, formant dos llavis, és de color purpura amb vellositat densa, blanca. La corol·la té 5 pètals soldats en un tub estret que es prolonga en 5 lòbuls arrodonits, 4 formen el llavi superior i 1 l'inferior, és de color violeta blavenc. L'androceu està format per dos estams fèrtils, més llargs que el tub, i dos estams estèrils, rudimentaris. El gineceu té un llarg estil, que sobreïx destacadament del tub, amb un estigma bilobulat. Els fruits són núcules arrodonides, glabres, de color marró.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És natural de l'àrea muntanyosa del centre d’Àsia en el límit entre Iran, Afganistan, Pakistan i Tibet. Encara que està escapada de cultiu per zones del Mediterrani i nord d'Europa i de la costa oest de Amèrica del Nord. Creix en ambients d’estepa oberts, a assolellats, sobre terrenys pedregosos, secs, fins els 3000 m d'altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix des de mitjans de l'estiu fins a la tardor, però, en climes amb temperatures elevades la floració pot avançar-se. La fructificació es produeix en poques setmanes. Els principals pol·linitzadors són les abelles i les papallones.

CURIOSITATS :

La sàlvia russa no és nativa de Rússia ni dels països de l’antic imperi rus, tampoc és una espècie del gènere sàlvia.

És una planta amb un gran interès ornamental, molt fàcil de conrear, de creixement ràpid, molt adequada per a tanques o vores de camins, resisteix molt bé la poda. Vol exposicions assolellades (en localitzacions d'ombra creix molt dèbil i gairebé no floreix), en sols orgànics i solts, amb un bon drenatge i un reg moderat. Es resistent a plagues, però sensible als fongs en les arrels. Resisteix gelades fins a -10 °C. Es multiplica fàcilment per llavor o per esqueix.

És molt rica en terpens i terpenoides, per la qual cosa és utilitzada en medicina tradicional. En Àsia ha estat usada com analgèsic, antiparasitari i antipirètic. També té un ús popular com a saboritzant per a begudes alcohòliques, i les seues flores són consumides com aliment i s’utilitzen per traure un colorant blau.

El gènere està dedicat a Vasilii Alekseevich Perovskii (1794-1857), general del exèrcit imperial rus que va dirigir diverses campanyes militars sobre Afganistan. L'epítet específic fa referència al paregut de les fulles d'aquesta planta amb les d’alguna espècie del gènere Atriplex.