EL BOTÀNIC ARA

ÉS HIVERN AL JARDÍ

APROFITANT LES HORES DE LLUM

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Myrtus communis

FAMÍLIA : MYRTACEAE NOM CIENTÍFIC : Myrtus communis NOM COMÚ : MURTA, MURTRA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Gespes i coníferes, Escola Botànica, Flora valenciana, Plantes útils: Industrials, Plantes útils: Medicinals DESCRIPCIÓ :

Arbust perenne molt aromàtic i característic de la cultura mediterrània, que pot aconseguir els 3-5 m d´altura. Les seues branques erectes, estan cobertes per un dens fullatge de fulles dures, brillants, oposades i amb forma ovalolanceolada. Presenta flors blanques que creixen aïllades amb nombrosos estams sobreixents, i els seus fruits, són xicotetes baies de color blau metàl·lic.

HÀBITAT :

És originari de la regió Mediterrània però s´adapta bé als climes càlids i humits. Forma matolls en marges de torrents, tàlvegs, vessants ombriues, lligats a encinares i sureres.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Al maig, juny i juliol, apareixeran les seues aromàtiques flors que donaran pas als fruits, ja en els mesos de setembre, octubre i novembre. A vegades, els fruits poden perdurar els primers mesos de l'hivern si hi ha hagut una segona floració a la tardor.

CONSERVACIÓ :

Aquesta planta no es troba amenaçada a la Comunitat Valenciana pel que no s´estan realitzant accions directes de conservació. No obtant això, podem trobar poblacions d´aquesta espècie en algunes microreserves de flora com les de la “Cova dels Rates” i la “Casa dels Garcies” a Rótova (València). A Balears, sí que està protegida per la llei pel que no es pot recol·lectar amb fins comercials (Catàleg balear d´espècies vegetals amenaçades en la categoria "d´interés especial").

CURIOSITATS :

Tant el nom de mirto que ve del grec “myrtos” com el nom de arrayán, que prové de l´àrab “ar-Rayhan o Rihan”, fan referència al seu intens i agradable aroma. Açò és degut al fet que, com la resta de les Mirtàcies, esta planta presenta fulles riques en olis volàtils que estan concentrats en una sèrie de glàndules fàcilment visibles a contrallum. Per això, ja des de l´antiguitat, ha sigut utilitzada àmpliament en jardineria ornamental, de fet li dóna el nom al patio de los arrayanes de l´Alhambra de Granada. Les seues flors, també molt aromàtiques, capten l´atenció dels pol·linitzadors, paper que en este cas exerceixen els himenòpters. Els fruits són molt energètics i adquireixen una vistosa coloració blava metàl·lica quan maduren a la tardor, coincidint amb la migració de les aus. D´aquesta manera són fàcilment consumits tant per aus com per mamífers que s´encarregaran de la seua dispersió.

La murta també és molt coneguda per les seues propietats medicinals, ja que es utilitzada com a astringent, antisèptic, sedant i anticatarral. També s´empra en l´elaboració de perfums i de vegades, sobretot a Andalusia, s´utilitzen els seus fruits com a condiment. Les seues branques, de fusta dura i compacta, també són utilitzades en este cas per a fabricar mobles o bastons. Però a més, és una planta molt lligada a la cultura popular, ja que s´utilitzen tradicionalment per a confeccionar rams que durant les processons són llançats al sòl perquè al xafar-los perfumen l´ambient.

CONREU AL JARDÍ :

Prefereix substrats profunds, frescos i ben drenats, que es troben al sol. És resistent a les gelades suaus. Es pot reproduir fàcilment tant per llavors com per esqueixos, cap al final de l´estiu.