EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Melaleuca ericifolia

FAMÍLIA : MYRTACEAE NOM CIENTÍFIC : Melaleuca ericifolia NOM COMÚ : ARBRE DE L´ESCORÇA DE PAPER COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica, Flora valenciana HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Espècie originària d´Austràlia, concretament dels estats de Nova Gal·les del Sud, Victoria i l´illa de Tasmània, on creix tant en rierols i pantans costaners, com en boscos escleròfils secs.

DESCRIPCIÓ :

Aquest arbust o xicotet arbre de copa globosa pot créixer fins a aconseguir els 10m d´altura. La seua escorça, de color marró clar, és blana i de textura papiràcia pel que es desprèn fàcilment en tires. Les fulles, perennes, són xicotetes, estretes i es disposen de forma alterna. A més, presenten un color verd glauc al feix que es torna verd clar al revés. Però són les flors el que realment crida l´atenció d´aquesta planta per la seua abundància i forma. Amb els seus estams llargs i nombrosos, les flors es disposen agrupades formant espigues terminals de color blanc o groguenc. Mentre que els fruits, són unes càpsules seques de 3-4 mm que contenen multitud de llavors diminutes.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix a l´estiu

CONSERVACIÓ :

Va ser el botànic anglés James Edward Smith qui va descriure per primera vegada i de manera oficial aquesta planta, en la Societat Linneana de Londres, a partir de material recol·lectat en Nova Gal·les del Sud.

De moment, no sembla estar amenaçada en el seu hàbitat natural de distribució, de fet, pot comportar-se com a invasora en altres parts del món, com per exemple a Sud-àfrica. A l´oest de la província del Cap, en la "Waterval Nature Reserve" s´ha dut a terme un pla d´actuació per a la seua eradicació ja que forma densos matolls en les zones entollades dificultant l´accés al valuós recurs hídric d´altres espècies vegetals i animals.

CURIOSITATS :

Malgrat les seues belles i fragants flors que atrauen a pol·linitzadors i tot tipus d´ocells, l´arbre d´escorça de paper no és molt habitual com a planta ornamental. S´utilitza més per a fixar les arenes litorals, per la seua resistència a la salinitat, i per a explotar la seua fusta.

El nom del gènere Melaleuca ve del grec melas que significa negre i leukos que significa blanc, fent referència al contrast dels branquells més joves amb aspecte blanquinós enfront del tronc més fosc, característica que no presenten totes les espècies del gènere. D´altra banda, M. Ericifolia ve del gènere Erica (brucs) i folius-a-um que significa fulla, per la semblança de les seues fulles amb les d´aquestes plantes.

CONREU AL JARDÍ :

Encara que al seu hàbitat original viu en sòls compactes i mitjanament humits, creixerà molt bé a ple sol en sòls drenats, fèrtils, una mica escassos en nitrogen i de caràcter acidòfil. Resistirà bé la salinitat però no les gelades. Es multiplica fàcilment tant per llavors com per esqueixos semi-llenyosos. Es recomana la seua poda per a mantenir un aspecte d´arbust compacte.