EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

H l

FAMÍLIA : RANUNCULACEAE NOM CIENTÍFIC : H l Sinònims : Helleborus argutifolius NOM COMÚ : EL·LÈBOR DE CÒRSEGA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Rocalla d'endemismes DESCRIPCIÓ :

Planta herbàcia perenne que creix principalment de forma horitzontal però que pot arribar fins al metre d’altura. Presenta unes tiges ben desenvolupades amb fulles dures de color verd obscur que tenen el limb dividit en tres foliols de vora serrada. Les flors, de color verd clar i amb bràctees el·líptiques, manquen per complet d´olor i es disposen en cims terminals que primerament pengen però que després adquireixen forma alçada.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És un endemisme mediterrani que es troba únicament a les illes de Còrsega i Sardenya, on creix fàcilment a vessants i barrancs.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix a l’hivern, de febrer a abril.

CONSERVACIÓ :

L'el·lèbor de Còrsega no es troba actualment amenaçat, però si es pot considerar com una espècie rara a causa de la seua limitada distribució restringida a aquesta illa i a la propera Sardenya. El seu parent més proper és Helleborus lividus subsp lividus, endèmica de Mallorca i Cabrera, amb un port molt menor, la vora de les fulles menys dentada i coloracions vermelloses que apareixen tant en el revés de les fulles com als segments de les flors. Avui dia, ambdues subespècies estan reconegudes com a espècies diferents sota el nom de Helleborus argutifolius i Helleborus lividus respectivament, encara que s´ha detectat que poden creuar-se fàcilment si es conreen a prop formant l´híbrid Helleborus x sternii.

CURIOSITATS :

Hui en #UnaFinestraAlBotanic destaquem l'elèbor de Còrsega. Una planta que, malgrat la seua condició d'endemisme, és molt desitjada en jardineria per la seua floració hivernal, que perdura bastant en el temps, i el seu cridaner fullatge perenne. Existeixen diferents varietats cultivades (cultivars) en el mercat que difereixen d'aquesta espècie silvestre en alguna característica concreta.

És l'aspecte fort, dur d'aquestes fulles, d'un verd fosc intens, el que li dóna el nom a l'espècie (H. argutifolius: del llatí argutus, expressiu o viu, i folius, fulles).

Les seues llavors presenten un eleosoma ric en olis que atrau a les formigues, les quals contribueixen a la seua dispersió, però alhora resulta tòxica i irritant per a l'ésser humà.

CONREU AL JARDÍ :

L'el·lèbor creix bé en zones assolellades o d´ombra parcial, amb sòls humits, ben drenats i rics en matèria orgànica. És molt resistent a les gelades, arribant a suportar temperatures de fins a -15ºC. Es propaga tant per llavors com per esqueixos.