EL BOTÀNIC ARA

ÉS PRIMAVERA AL JARDÍ

DESPERTANT DE LA LETARGIA

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Helianthemum caput-felis

FAMÍLIA : CISTACEAE NOM CIENTÍFIC : Helianthemum caput-felis NOM COMÚ : ESTEPEROLA DE CAP DE GAT COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Rocalla d'endemismes, Flora valenciana DESCRIPCIÓ :

Arbust menut que pot arribar als 40 cm d’alçària, totalment cobert de pèls curts i blanquinosos que donen un color cendrós a tota la planta. Les tiges són erectes i molt ramificades. Les fulles són ovalades o el·líptiques, obtuses, grosses, curtament peciolades i densament peloses pel feix i el revers. Les inflorescències són terminals, compactes i tenen entre 5 i 10 flors. Les poncelles són ovoides, vellutades i amb dos sèpals externs molt més menuts que els tres interns que tenen forma de cap de gat. Els pètals són 5, de 9-12 mm, lliures, obovats, efímers i grocs; a la part basal solen presentar una taca més fosca de color taronja. Els estams són nombrosos i grocs; i el pistil, amb 5 carpels soldats, acaba en un estil que sobreïx lleument sobre els estams. El fruit és una càpsula xicoteta, més curta que el calze, amb forma ovoide o el·lipsoidal, que forma fins a 6 llavors d’1 mm o poc més, de color gris-rosat.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És un endemisme del Mediterrani occidental. El podem trobar a l’oest de la regió Mediterrània, en concret a la costa d’Alacant, Mallorca, Sardenya, Algèria i Marroc. Creix en zones aclarides de matollars sobre sòls calcaris, en arenals i penya-segats litorals, en ambients que solen estar influenciats pels vents marítims que aporten gotetes d’aigua salada, y des del nivell del mar fins als 200 m d’altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix entre febrer i abril. El fruit no s’obri per alliberar les llavors, es dispersa dins del calze; cau en terra i sura en l’aigua permetent la dispersió de les llavors, dins d’ell, arrastrades pel vent o l’aigua, o transportades per les formigues; molts fruits queden també atrapats dins de la planta mare, per això es formen poblacions molt denses i localitzades.

CURIOSITATS :

Hui, en #UnaFinestraAlBotanic, us parlem d'aquesta espècie que ara mateix destaca per la seua floració en la nostra col·lecció de Plantes Endèmiques. Es tracta d’una espècie Vulnerable segons la Lista Roja de la Flora Vascular Española; i està legalment protegida per estar inclosa en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades i en el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçada. A més, també està protegida per les normatives europees: Conveni de Berna i Directiva Hàbitat. Per tot això, només es pot cultivar, amb el permís de les autoritats corresponents, per a treballar en la seua conservació a llarg termini.

Com en molts casos, la principal amenaça per a l’espècie és la destrucció i alteració del seu hàbitat natural per l’acció humana sobre el litoral mediterrani.

Aquesta espècie va ser recol·lectada inicialment en el Penyal d’Ifac per Antoni Josep Cavanilles, qui la va nomenar com a Cistus flavescens el 1797, però mai no va publicar vàlidament el nom. Anys després, Pierre Edmond Boissier va parar en Calp, la va col·lectar i la va descriure el 1838.

El nom del gènere ve del grec hēlios = sol; ánthemon = flor, que fa al·lusió a que la planta dirigeix les flors cap al sol. L’epítet específic fa referència a la forma de cap de gat de les poncelles.