EL BOTÀNIC ARA

ÉS PRIMAVERA AL JARDÍ

DESPERTANT DE LA LETARGIA

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Ginkgo biloba

FAMÍLIA : GINKGOACEAE NOM CIENTÍFIC : Ginkgo biloba NOM COMÚ : GINKGO, ARBRE DELS 40 ESCUTS COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Gespes i coníferes, Escola Botànica, Plantes útils: Industrials HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

La distribució natural del ginkgo sembla estar restringida en l´actualitat a una remota regió muntanyenca situada a l´est de Xina, on aquest autèntic fòssil vivent ha aconseguit sobreviure des de l´era dels dinosaures.

DESCRIPCIÓ :

És un arbre de fulla caduca i port elegant que pot aconseguir els 40 m d´altura, amb una escorça bastant suberosa i fissurada de color gris clar. En tractar-se d´una espècie dioica podrem trobar exemplars masculins, amb una copa més piramidal, i femenins, amb el port més horitzontal. El ginkgo té branques de dos tipus, unes més llargues amb fulles disperses i altres més curtes amb raïms de fulles. Aquestes fulles són el seu senyal d´indentitat per la seua forma tan característica de ventall pla, encara que és una espècie gimnosperma. A més estan dividides en dos lòbuls units per un llarg pecíol. Són simples, alternes i de color verd, encara que a la tardor abans de caure, adquireixen una bonica coloració daurada. Les flors masculines són poc atractives i es disposen en xicotets raïms penjants de color groc. Mentre que les femenines són òvuls nus, semblants a xicotetes gles, sobre un llarg peduncle, que més tard es convertiran en el fruit; una espècie de drupa globosa, llisa i carnosa de color groc que es torna marró en madurar i que quan es marceix desprèn una desagradable olor similar a la de la mantega rància.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix a principis de primavera

CONSERVACIÓ :

El Ginkgo biloba és l´espècie viva més antiga de la Terra, ja que forma part de la coberta vegetal terrestre des de fa més de 200 milions d´anys. Es creia extinta en estat natural fins que l´explorador americà F. Meyer va trobar els reductes de Guizhou i Zheijiang a l´est de Xina. Però també s´ha conservat des de temps inmemorials a les rodalies de temples i palaus de la Xina, Japó i Corea, on han estat conreats des dels 1000 a.C per la seua bellesa i el seu caràcter d´arbre sagrat. Des de Japó es va introduir ja a partir de l´any 1700 a Europa i EEUU, on s´han conservat fins a l´actualitat en carrers i jardins.

És un arbre molt longeu que pot superar els 200 anys d´edat i fins i tot es diu que podria ser mil·lenari. Al Jardí Botànic de la Universitat de València tenim tres exemplars d´entre els quals destaquen dos, un mascle i una femella, que possiblement siguen els més antics d´Espanya, amb al voltant de 180 anys cadascun.

Però a més és una espècie molt resistent tant a plagues i malalties com a la sequera i la contaminació urbana, sent també un dels pocs arbres que va sobreviure a les bombes atòmiques d´Hiroshima i Nagasaki.

CURIOSITATS :

El nom de Ginkgo ve del xinès Ginkyo que significa albercoc de plata, per la grandària i l´aparença de la llavor, com un petit albercoc madur amb una espècie de pelosella platejata. Mentre que el de l´espècie G. biloba, fa referència a la forma bilobulada de les seues fulles. Quant al nom comú de l´Arbre dels 40 escuts és a causa del preu que va pagar un aficionat de París a un horticultor anglés per la compra de 5 gingos al preu de 40 escuts cadascun.

Una espècie molt utilitzada en jardineria ornamental per la bellesa del seu port i les seues fulles, limitant l´ús de les femelles per a evitar la mala olor dels seus fruits. S´utilitza en grups o com a exemplars aïllats en carrers, parcs i jardins en zones temperades de tot el món, principalment d´Europa i d´Àsia, encara que no és fàcil trobar exemplars de gran envergadura pel seu lent creixement.

Però sobretot aquest arbre és conegut pel seu caràcter sagrat o màgic atribuït a les seues múltiples propietats curatives que han sigut objecte de diferents investigacions. Els seus fruits, a més de ser comestibles, són utilitzats en la medicina popular com astringents. Les flors també són comestibles i s´utilitzen tendres en l´amanida o escabetxades en vinagre. I de les fulles s´obté un extracte amb flavonoides, que afavoreixen la circulació sanguínia i redueixen el risc de formació de trombosi. També són efectius a neutralitzar els radicals lliures implicats en el procés d´envelliment i s´estan realitzant diferents estudis per a la seua utilització com a coadjuvant en el tractament de l´Alzheimer, la demència senil i el Parkinson. En definitiva la longevitat i resistència del ginkgo sembla estar d´acord amb la virtut d´aquest arbre per ajudar-nos a afrontar els transtorns de la vellesa.

CONREU AL JARDÍ :

Creixerà bé en sòls profunds, solts, rics en humus, frescs i ben drenats, però amb capacitat de retenció d´aigua. Prefereix l´ombria encara que tolera bé el sol i la mitja ombra. Resisteix bé les gelades, les plagues i la contaminació però no tant les sequeres i la proximitat al mar. Es multiplica fàcilment per llavor, a la tardor, o per esqueix. No fa falta podar-lo, ja que cicatritza molt mal, només alguna volta per a donar-li forma.